Un punt d'estudi, a tenir en compte quan ens apropem a l'anàlisi de l'Art occidental, és la pervivència dels elements del llenguatge clàssic en les diferents manifestacions artístiques al llarg del temps que han arribat, inclús, fins avui en dia.
L'Art i cultures clàssiques és un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic el que és grecoromà.
La cultura de l'antiguitat grega es considera, doncs, el punt de pertinença de la civilització occidental. L'art dels grecs ha esdevingut el paradigma del classicisme. Els romans assimilaren les seves formes, hi afegiren els sentits de realitat i d'utilitat, universalitzant la cultura i l'art clàssics.
 |
| El Partenó |
 |
| El Panteó |
Posteriorment, ja en el segle XV, una de les característiques més importants que definiran l'art del Renaixement fou la consideració de l'art Antic com a model de bellesa i perfecció. En aquesta època l'estudi dels monuments antics i la teorització sobre els sistemes de proporcions, l'adopció d'elements formals de l'arquitectura antiga, la introducció de temes mitològics i històrics de l'antiguitat, junt amb l'actitud antropocèntrica, característica de l'humanisme, ens permet parlar d'una adquisició de l'herència clàssica.
 |
| Capella Pazzi, Brunelleschi |
L'art Barroc, s. XVI-XVIII, és un corrent artístic amb solucions formals i estètiques pròpies, però no oposat al classicisme. Durant aquest període continuaran vigents alguns principis bàsics del Renaixement, com la utilització dels ordres clàssics en arquitectura, o la semblança amb la naturalesa com a principi rector en la pintura, malgrat que el pes de la llibertat individual crearà solucions innovadores.
 |
| Sant Carlo alle quantre Fontane, Borromini. |
Als inicis del segle XIX, apareixen un nou corrent artístic batejat com Neoclassicisme. Aquest moviment respon als ideals de la Il·lustració, rebutjant explícitament el decorativisme rococó. El Neoclassicisme, influenciat decisivament per l'impacte dels descobriments arqueològics de l'antiguitat grega i romana, serà un retorn als models clàssics, tant en pintura, com escultura, destacant sobretot en arquitectura.
 |
| La Madelein, Vignon. |
A finals del s. XIX, tornaran aparèixer corrents historicistes, que faran ús d'una reinterpretació dels elements clàssics barrejats amb elements d'altres èpoques històrics. Les avantguardes i els moviments artístics del segle XX també ballaran, moltes vegades, entre el reconeixement, el rebuig o la reinterpretació dels models clàssics.
 |
| Catedral de Berlín, Bouman |
Ara cal que facis d'investigador/a i cerquis molt atentament on pots trobar elements clàssics al teu voltant.
Observa publicitat, rètols, edificis,...quin significat empra actualment el concepte clàssic?
BIBLIOGRAFIA:
MEDINA, P., Història de l'Art, Columna, 2009, Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada