Per quina raó hi ha un objecte, un cos, una imatge, un paisatge, o una melodia, que es destaca sobre les altres i provoca en nosaltres una impressió plaent que canvia la nostra relació amb el món?
En l'actualitat ens és complicat definir el que és bell. La definició de Bellesa ha estat clar, però, durant 2000 anys: la bellesa era resultat de l'equilibri, la proporció i ordre depurat. Aquesta concepció ha sigut predominant a occident durant molts segles.
A la meitat del s. XVIII i del segle XX entra en crisis la idea de bellesa, sobretot per l'ús encartonat que havia fet l'Academicisme. En aquest moment naixerà una cultura estètica del possible que primària en el que és experimental, l'ocurrència i el que és episòdic.
Ara imagina un historiador de l'art del futur o una exploradora que ha arribat de l'espai, i que es plantegen la següent pregunta: Quina és la idea de bellesa dominant en el segle XX i XXI?
I que diem de la lletjor, segons Oscar Wilde "La lletjor va quedar instaurada per primera vegada en l'art al ser exhibit el primer retrat de l'home". La lletjor, excepte alguna excepció, no està en els objectes inanimats ni en la natura, sinó en les formes gestos i actitud humanes. Una història de la lletjor implica necessàriament una història de la humanitat?
 |
| El naiximent de Venus, S. Boticelli |
 |
| El borratxos, D. Velàquez |
BIBLIOGRAFIA:
LYNCH, Enrique, Sobre la belleza, Editorial Anaya, Madrid, 1999
INGARDEN, Roman, Lo que no sabemos de los valores, Ediciones Encuentro, Madrid, 2014
ECO, Humberto, Historia de la Belleza, Editorial Lumen, Barcelona, 2007
ECO, Humberto, Historia de la Fealdad, Editorial Lumen, Barcelona, 2007
El concepte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada