L'ALEGRIA II. Un bosc de flors.

L'alegria és aquella emoció que ens permet veure que la vida és bonica?

O són les coses belles que ens provoquen l'alegria?

O són les dues coses?

Aquestes són algunes de les  preguntes que s'ha fet l'ésser humà al llarg del temps sobre la relació entre la  bellesa i l'art.

De fet, a la Filosofia hi ha una branca anomenada Estètica que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. Ja anirem aprofundint de mica en mica  en aquesta qüestió. 

De moment us presente el treball de la Rebeca Louise Law.  Artista que amb les seves instal·lacions juga amb la relació entre l'ésser humà, la natura i  la bellesa de les flors.

Les seves suggerents instal.lacions m'han recordat eixe sentiment anomenat alegria. 

I a vosaltres que us suggereix?

 

Si voleu investigar més podeu visitar la pàgina de l'artista www.rebeccalouiselaw.com

L'ALEGRIA I o La dansa de la vida.

De totes les emocions l'alegria, potser, és una de les més preuades. L'alegria és aquella emoció que ens fa sentir bé, ens fa somriure, ens fa sentir la joia de la vida. 

Recorda quan has estat alegre, què has sentit? Com definiries l'alegria?

MATISSE, La dansa de l'alegria.

Henri Matisse va ser un dels artistes més influents i innovadors del segle XX. Era conegut com el Mestre del Color per l'audàcia dels seus experiments visuals i per la forma en què va alliberar l'us expressiu del color. Matisse va formar part del moviment fauvista. Els fauvistes intentaven expressar sentiments a  través de l'ús del color i la forma. No cercaven la representació naturalista, sinó realçar el valor del color en si mateix.
El ball per Matisse personifica el ritme i l'alegria de viure. Aquesta es transmet de forma contagiosa i inconscient.

PROJECTE EMOTIONALLY VAGUE o de quin color són els sentiments

De quin color són els sentiments? Quin aspecte tenen? Quines paraules fan servir?
El projecte "Emocionalment Vague" dóna color, forma i veu a sentiments com l'alegria, la tristesa i l'enuig, amb estimulants resultats que ens conviden a veure d'una altra manera la realitat de les emocions.

Alegria

Els sentiments posseeixen en la seva naturalesa una ambigüitat que oscil·la entre la realitat més palpable i certa abstracció que a vegades els fan semblar falses o meres idees sense suport efectiu.

Un interessant projecte dut a terme per Orlagh O'Brien ens convida a veure des d'una altra perspectiva la realitat dels sentiments, ja que per mitjà de "Emotionally Vague" ("Emocionalment Vague"), la dissenyadora gràfica d'origen anglès va donar color, forma i fins i tot veu a la ira, l'alegria, la por, la tristesa i l'amor.

Amor

Ira

O'Brien va demanar a més de 250 persones de 36 països, amb edats entre 6 i 75 anys, que responguessin preguntes a propòsit d'aquestes emocions, en específic els colors, les paraules i el moviment que s'associaven a cadascuna. Amb les dades recollides es van elaborar quadres cromàtics i dibuixos com els que aquí es mostren, a més d'un recull de les paraules esmentades organitzades segons la seva freqüència.

Pots continuar investigant sobre aquest interessant projecte a la pàgina web de l'artista:

http://www.emotionallyvague.com 

Por

Tristesa

ADMIRACIÓ II

La següent obra porta pel títol, La mare de Déu dels consellers. És tracta d'una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau, mostra el retrat dels cinc consellers del govern municipal de Barcelona envoltant la Mare de Déu entronitzada amb el Nen Jesús i presentats per Santa Eulàlia i Sant Andreu.

Lluís Dalmau fou un pintor valencià deixeble del pintor flamenc Van Eyck que va introduir un tipus nou de pintura a la Corona d'Aragó, tant pel que fa a la tècnica, l'oli, com al detallisme, l'ús del retrat, el tractament de la llum i color per donar volum, l'ús de la perspectiva lineal i l'aparició del paisatge i l'arquitectura en lloc del daurat típic de l'època medieval.

Penseu que els consellers quan van encarregar aquesta obra volien transmetre l'emoció d'admiració envers la Mare de Déu?

 

ADMIRACIÓ

L'admiració és el motor del saber. Admirar-se no és mirar, tampoc observar atentament.És sorprendre's de com són les coses, és interrogar-se sense fer ús de les paraules. És sentir la ignorància en el propi pit,però a la vegada, la temptació de vèncer-la per deixar de ser ignorant i comprendre alguna cosa.

L'admiració és l'emoció que fa obrir els ulls de bat a bat; eixampla el món interior i l'enllaça amb el món exterior. L'admiració és una pregària laica.

Francesc Torralba, un mar d'emocions, Angle Editorial, 2013.

                           

Aquesta obra titulada "L'esdeveniment del fil" pertany a l'artista nord-americana Ann Hamilton.

Es tracta d'una composició on utilitza elements com la performance, el vídeo, la fotografia, el tèxtil, l'escultura. Crea a través de la unió dels fils un ambient interconnectat, on l'espectador completa l'obra amb el moviment provocat pels gronxadors, creant formes suggerents i sensuals.

Una instal.lació artística és un dels gèneres de l'Art Contemporani nascuts a partir de la segona meitat del segle XX. En aquestes obres utilitzen l'espai d'exposició com a part de l'obra, així l'obra mateixa pot ser transitada per l'espectador. Aquestes obres poden incloure qualsevol tipus de mitjà artístic, des de materials naturals fins tecnologia multimèdia.

Penseu que aquesta obra pot provocar admiració en l'espectador?

ART URBÀ I EMOCIONS

Proposta 0

Quines emocions reconeixes en les imatges d'aquest vídeo?

Quines emocions t'han fet sentir?

RECORREGUTS EMOCIONALS

Encete el blog amb una proposta del MACBA relacionada amb la mirada de l'art des de les emocions. L’hemisferi dret Recorreguts emocionals per la Col·lecció del MACBA 01 juny 2013 al 01 juny 2014

L’hemisferi dret és la part del nostre cervell encarregada de gestionar les emocions. L’hemisferi dret és una nova manera d’explorar la Col·lecció del MACBA. És una dinàmica educativa que no es construeix a partir de cap coneixement previ sobre art contemporani, sinó a través de la seves possibilitats emocionals –ja siguin aquestes d’atracció o de rebuig– que ens ofereix el contacte amb la pràctica artística actual. El projecte s’adreça a estudiants de secundària i batxillerat i s’estructura a partir de càpsules audiovisuals de caràcter monogràfic. És un sistema d’aproximació a determinats artistes i actituds que dóna peu a debats i activitats per desenvolupar directament a l’aula, i que acaben amb una visita singular al Museu. La proposta està concebuda com un recurs transversal a tot el currículum escolar, i pren l’experiència artística com a eina de reflexió per afavorir un dels principis bàsics més destacats: “Conèixer i valorar la realitat del món contemporani”. En aquest cas, L’hemisferi dret convida a fer-ho no només a partir de l’art sinó també mitjançant el pla d'acció tutorial. La implementació del projecte en el marc de les tutories contribueix a fer créixer l'alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i reflexiu, a l’hora que permet treballar habilitats de participació activa en contextos d'aprenentatge col·lectiu. L’hemisferi dret es treballa en dues fases: la primera té lloc a l'aula, amb el suport d’un material adreçat especialment al professorat amb recursos pensats per genera els diàlegs i les activitats proposades. La segona fase consta d'una visita al Museu, on els joves tindran la ocasió de confrontar-se directament amb les obres de la Col·lecció MACBA. L'hemisferi dret és un projecte per al MACBA creat pel comissari independent David Armengol i l'artista Jordi Ferreiro. Inscripció